REFLEXIONEM-HI

Fa deu anys vàrem començar l'aventura del turisme rural i a casa van començar a venir gent de fora del pais: franceos, anglesos, holandesos, belgues.... i un llarg etcètera. La cosa més curiosa era que les reserves eren per dues nits una primera i l'altra al cap d'uns quinze dies o un mes, també n'hi havien per una nit o per dues o tres o quatre pero mai un volum de dies que fes  pensar que la reserva era per gaudir d'unes vacances. Preguntàvem d'on venien a on es dirigien si volien información de la nostra comarca. La resposta solia ser venim d'Europa anem o venim del sud de la península: Alacant, Malaga... etc. I no necessitem informació perquè estem sols una nit i, està clar -pensavà jo- l'objectiu de la reserva és acabar d'arribar al destí. Curiós? Molt.
Aquesta dinàmica s'ha anat.
Els primers anys d'activitat va fer que el nostre interés fes que en parlessim en espais de promoció que les institucions tenen a la nostra comarca. I ho vaig exposar. Vaig explicar que hi havia un volum de persones que passa per la comarca i que no se n'ha fet cap recompte perquè, seguramente no s'havia detectat però que amb l'interés creixent per promocionar turísticament la comarca potser seria bo d'identificar-les, comptar-les per veure si la quantitat seria suseptible de ser tinguda en compte. Totes (en femeni perque eren dones les tecniques presents) se'm van tirar a sobre dient-me que això no exisitia que no era cert i que devien ser tant poca gent, una parella o dues com a molt, que no tenia cap valor i que era jo la que tenia unes idees poc interessants i que elles trevallaven per aconsegguir un turisme de qualitat bla, bla ,bla... Tot allò tant teòric que sempre queda bé i que sol ser el discurs del polític de torn posat allà (Consells Comarcal) i que té moltes ganes però les ganes es dilueixen en un mar de disquisicions teóriques.
Com es diu vulgarment vaig tornar amb la cua entre cames i amb la idea de que no hi entenia jo, que no en savia res de tursime. I era cert, jo era una neofita posada al sector per pura necessitat però la diferència era que jo hi treballava cada dia, rebia gent molt diversa de l'Àrea Metropolitana, del Maresme, de Melilla, Cantabria, Galicia, Extremadura, Madrid, EEUU, Canadà, Finlàndia, Russia, Israel.... A cada hosta que entra per la porta notes que has d'adaptar-te al que necessita i això és una gran riquesa i una experiència impagable.
No vaig assistir a cap trobada més amb els "mandamases" i vam seguir treballant. Però el tema és recurrent. Segueix arribant a casa gent extrangera que sols ve per una nit per anar a zones molt assoleiades perquè necessiten el SOL. Recordeu quina notícia s'ha fer viral sobre Dinamarca i l'augment de dolències a la pell que ells atribuiexen al sol.

MARIA S.